Per anar escalfant motors us deixo un fragment del diàleg que tenen les gitanes en el ball de Les Gitanes de Reus i així les que balleu aquest ball anireu fent memòria, recordeu sempre és bo saber tots els papers, mai se sap que pot passar!!!
«Dels festejos a les fosques,
creieu-me, no us en fieu,
que a les fosques, a les fosques,
a les fosques, no s’hi veu.
El meu home no currela,
vull dir que no vol treballar,
es passa el sant dia a casa
i només pensa amb el “nyacanyà”.
Com que tu sempre el provoques
amb el teu cos agraciat,
tens un bon cul i mamelles
i fas de molt bon mirar.
Tu tens cara de pomes agres
i taronges sense suc.
El dia que tu vas néixer
va néixer el nostre ruc.»
Oh Oh Oh!!!
ResponderEliminarAixò m'agrada!!!
Em porta grans records de quan el ballàvem nosaltres...
A més justament heu escrit els trossos que sé de memòria, ja que jo recitava un d'ells...:
El meu home no correla, vull dir que no vol treballar, i es passa tot el dia a casa i no més pensa en nyacanyà
Tot i que en realitat l'Eulàlia no em deixava dir aquesta última paraula, m'ho va ensenyar canviant-ho una mica... Devia pensar que érem massa petits per aquestes coses... jeje
Bufff que en fa de temps d'això...
Gran grup teníem aleshores.
Petons
Gemma
Hola,
ResponderEliminarJa veig que hi ha molta feina feta. Ara cal que moguem el cos i ballem, ballem i ballem...
Que moure el cos és moure el cor!
Moltes felicitats per les noves eines informàtiques.
Albert
m'encanta que el blog tingui vida, gracies Marc!!
ResponderEliminarUna abraçada guapíssim
Eli